dimecres, 18 de març del 2015
dimarts, 7 de juny del 2011
Fronteres
De fronteres, n'hi ha moltes. Unes separen territoris però no són materials. Altres fan referència a reptes, metes o objectius.
El primer curt fa referència a aquest últim tipus de fronteres. 52% tracta d'una noia que dia a dia s'esforça per aconseguir arribar a tenir les aptituds necessàries per a entrar a una prestigiosa escola de ballet, però només reuneix el 51,7% de les aptituds necessàries i la frontera està en el 52%.
El segon curt, On the line, fa referència a una frontera que separa un país d'un altre però aquesta no està definida, és immaterial. Els d'una banda intenten creuar a l'altre en busca de noves oportunitats o una vida millor, però els de l'altre banda ho impedeixen a través de voluntaris que desitgen defensar la seva pàtria. Per altra banda, a Whagh, és el cas contrari. La frontera es molt dura i implacable però tothom vol que desaparegui per creuar a l'altre banda i tindre de nou un país unit. Per això celebren una festa on, durant un dia, obren la frontera.
Finalment tenim Slaves que explica la historia de dos nens que van ser segrestats per a treballar com a esclaus després de matar als seus pares i/o separar-los de les seves famílies. Aquí es tracta d'un cas de violació de tota frontera moral i humana.
Tothom vol creuar algun tipus de frontera ja sigui política, un mur, un objectiu o una marca. En altres casos, el que es desitja no es creuar una frontera si no evitar que creuïn la teva i defensar-la. Aquest seria el cas de la gent que vigila la frontera del seu país ja que, materialment, no existeix o el cas de desitjar que respectin les nostres fronteres i no ens les prenguin com, per exemple, la llibertat.
El primer curt fa referència a aquest últim tipus de fronteres. 52% tracta d'una noia que dia a dia s'esforça per aconseguir arribar a tenir les aptituds necessàries per a entrar a una prestigiosa escola de ballet, però només reuneix el 51,7% de les aptituds necessàries i la frontera està en el 52%.
El segon curt, On the line, fa referència a una frontera que separa un país d'un altre però aquesta no està definida, és immaterial. Els d'una banda intenten creuar a l'altre en busca de noves oportunitats o una vida millor, però els de l'altre banda ho impedeixen a través de voluntaris que desitgen defensar la seva pàtria. Per altra banda, a Whagh, és el cas contrari. La frontera es molt dura i implacable però tothom vol que desaparegui per creuar a l'altre banda i tindre de nou un país unit. Per això celebren una festa on, durant un dia, obren la frontera.
Finalment tenim Slaves que explica la historia de dos nens que van ser segrestats per a treballar com a esclaus després de matar als seus pares i/o separar-los de les seves famílies. Aquí es tracta d'un cas de violació de tota frontera moral i humana.
Tothom vol creuar algun tipus de frontera ja sigui política, un mur, un objectiu o una marca. En altres casos, el que es desitja no es creuar una frontera si no evitar que creuïn la teva i defensar-la. Aquest seria el cas de la gent que vigila la frontera del seu país ja que, materialment, no existeix o el cas de desitjar que respectin les nostres fronteres i no ens les prenguin com, per exemple, la llibertat.
dimarts, 31 de maig del 2011
dilluns, 23 de maig del 2011
Joan Brossa
Biografia:
Joan Brossa va néixer el 19 de gener de l'any 1919 a Barcelona.
La mort del pare quan Brossa encara era un nen l'obligà a conviure més amb la família de la mare.
L'any 1936 esclatava la Guerra Civil Espanyola i amb només disset anys Brossa fou cridat pels republicans per lluitar al front de Lleida on va començar la seva carrera poètica.
Acabada la guerra i amb els franquistes al poder, el jove Brossa hagué de fer el servei militar a Salamanca. Allí es relacionà amb un grup de catalans que l'ajudaren a desenvolupar un interès per la lectura. Freud el captivà i l'impulsà a l'estudi de la psicologia.
La postguerra era dura i mentrestant, per sobreviure, Brossa hagué de superar les pressions familiars que el volien col·locar. Finalment decidí buscar-se la vida venent llibres "perillosos" per al Règim.
La mort del pare quan Brossa encara era un nen l'obligà a conviure més amb la família de la mare.
L'any 1936 esclatava la Guerra Civil Espanyola i amb només disset anys Brossa fou cridat pels republicans per lluitar al front de Lleida on va començar la seva carrera poètica.
Acabada la guerra i amb els franquistes al poder, el jove Brossa hagué de fer el servei militar a Salamanca. Allí es relacionà amb un grup de catalans que l'ajudaren a desenvolupar un interès per la lectura. Freud el captivà i l'impulsà a l'estudi de la psicologia.
La postguerra era dura i mentrestant, per sobreviure, Brossa hagué de superar les pressions familiars que el volien col·locar. Finalment decidí buscar-se la vida venent llibres "perillosos" per al Règim.
L'any 1941 un pintor amic seu li presentà el poeta Josep Vicens Foix, que esdevindria un autèntic mestre per a Brossa.
El jove Joan Brossa acabava d'iniciar un llarg i tortuós camí que el portaria per tots els racons de la creació artística. L'any 1943 fa el seu primer poema objecte.
El jove Joan Brossa acabava d'iniciar un llarg i tortuós camí que el portaria per tots els racons de la creació artística. L'any 1943 fa el seu primer poema objecte.
De la poesia i el sonet, salta a la pintura, tot passant per la música, l'òpera i el teatre.
L'any 1944 Brossa escriu la seva primera obra teatral: "El cop desert".
L'any 1944 Brossa escriu la seva primera obra teatral: "El cop desert".
A partir de l'any 1950 la poesia de Brossa experimenta un canvi. Brossa coneix el cònsol brasiler Joao Cabral de Melo qui li ofereix nous punts de vista, li fa valorar més la realitat quotidiana i l'incita a aprofundir en les ideologies marxistes i en el progressisme social.
El 1956, Brossa exposa un poema objecte a l'aparador de la sastreria Gales del Passeig de Gràcia de Barcelona i viatja a Paris on s'hi està sis mesos estudiant obres d'art.
Amb l'arribada dels seixanta, Brossa estrena l'obra "Or i sal", amb escenografia d'Antoni Tàpies. Poc a poc la poesia es materialitza i l'objecte passa a formar part de les formes d'expressió de Brossa.
El 1956, Brossa exposa un poema objecte a l'aparador de la sastreria Gales del Passeig de Gràcia de Barcelona i viatja a Paris on s'hi està sis mesos estudiant obres d'art.
Amb l'arribada dels seixanta, Brossa estrena l'obra "Or i sal", amb escenografia d'Antoni Tàpies. Poc a poc la poesia es materialitza i l'objecte passa a formar part de les formes d'expressió de Brossa.
La primera exposició antològica de la obra de Joan Brossa fou l'any 1986 a la Fundació Miró de Barcelona i duia per títol "Joan Brossa on les paraules són les coses".
La seva poesia arriba al carrer amb diversos poemes visuals corporis en espais públics com el "Poema visual transitable" (1984) del Velòdrom de la Vall d'Hebrón de Barcelona.
Podem dir que els anys 90 van ser els seus anys de collita, pel que fa a reconeixements públics.
La seva poesia arriba al carrer amb diversos poemes visuals corporis en espais públics com el "Poema visual transitable" (1984) del Velòdrom de la Vall d'Hebrón de Barcelona.
Podem dir que els anys 90 van ser els seus anys de collita, pel que fa a reconeixements públics.
Fe eclesiàstica:
Aquest poema objecte de Brossa es una crítica clara i directa a l’església. Dona a entendre que aquesta només busca els diners i per aconseguir-ho es val de les Sagrades Escriptures aprofitant-se de la fe i, fins i tot, de d’innocència i d’ignorància dels creients. Joan Brossa era un anticlericalista i aquí ho demostra posant bitllets com a punt de llibre de la Bíblia.
Merda:
Per si mateix el títol d’aquest poema ho diu tot. Es tracta de una medalla de l’exèrcit alemany nazi i la paraula “merda” a la tapa. Fa referència a que per ell no hi ha cap gloria o honor en obtenir una medalla nazi ja que no hi ha cap mena d’honor o gloria en les accions de l’exèrcit de Hitler. Per Brossa el significat d’aquesta medalla esta al nivell d’una merda.
Definició de merda segons el DIEC:
1 1 f. [LC] [MD] pop. Excrement d’origen digestiu de l’home i d’un gran nombre d’animals.
1 2 f. [LC] pop. Brutícia 1 1 .
1 3 f. [LC] pop. Cosa dolenta, de molt poc valor.
1 4 interj. [LC] pop. Exclamació que expressa contrarietat. Merda! M’he tornat a equivocar.
1 5 [LC] pop. a tota merda loc. adv. Molt de pressa.
1 6 [LC] ésser cul i merda V. cul.
1 7 [LC] pop. ésser una merda [o ésser una merda seca] Ésser un no ningú.
1 8 [LC] pop. fer el merda Fer-se veure, presumir.
1 9 [LC] pop. portar merda a l’espardenya Tenir mala sort.
2 f. [LC] pop. Embriaguesa . Per Cap d’Any vaig agafar una bona merda.
3 f. [BOI] merda de bruixa Colònia de cianofícies de l’espècie Nostoc commune, que forma una massa irregular i arrissada de color verd o negrós, segons el seu estat d’hidratació, freqüent principalment en terrenys calcaris i amb poca vegetació
Definició de merda segons el DIEC:
1 1 f. [LC] [MD] pop. Excrement d’origen digestiu de l’home i d’un gran nombre d’animals.
1 2 f. [LC] pop. Brutícia 1 1 .
1 3 f. [LC] pop. Cosa dolenta, de molt poc valor.
1 4 interj. [LC] pop. Exclamació que expressa contrarietat. Merda! M’he tornat a equivocar.
1 5 [LC] pop. a tota merda loc. adv. Molt de pressa.
1 6 [LC] ésser cul i merda V. cul.
1 7 [LC] pop. ésser una merda [o ésser una merda seca] Ésser un no ningú.
1 8 [LC] pop. fer el merda Fer-se veure, presumir.
1 9 [LC] pop. portar merda a l’espardenya Tenir mala sort.
2 f. [LC] pop. Embriaguesa . Per Cap d’Any vaig agafar una bona merda.
3 f. [BOI] merda de bruixa Colònia de cianofícies de l’espècie Nostoc commune, que forma una massa irregular i arrissada de color verd o negrós, segons el seu estat d’hidratació, freqüent principalment en terrenys calcaris i amb poca vegetació
dimarts, 3 de maig del 2011
El Pais de los estudiantes
El millor:
El que em sembla millor es el de la localitat Torrelavega (Cantàbria) del centre Miguel Herrero Pereda de la classe 1B. Te de nom "Offline" i es la segona edició a la que es presenten.
Per començar la portada estaba ben estructurada amb bona qualitat a las fotografies i amb publicitat. Toquen temes d'actualitat i totes les seccions tenen dues págines.
El pitjor:
El pitjor diari considero que es el de la localitat Torrelavega (Cantàbria) del centre Miguel Herrero Pereda de la classe 2A. El diari no te ni nom i la primera i única secció que te es "Tu entorno" que la composa una sola pagina. No te publicitat i les fotografies son de dubtosa qualitat.
El que em sembla millor es el de la localitat Torrelavega (Cantàbria) del centre Miguel Herrero Pereda de la classe 1B. Te de nom "Offline" i es la segona edició a la que es presenten.
Per començar la portada estaba ben estructurada amb bona qualitat a las fotografies i amb publicitat. Toquen temes d'actualitat i totes les seccions tenen dues págines.
El pitjor:
El pitjor diari considero que es el de la localitat Torrelavega (Cantàbria) del centre Miguel Herrero Pereda de la classe 2A. El diari no te ni nom i la primera i única secció que te es "Tu entorno" que la composa una sola pagina. No te publicitat i les fotografies son de dubtosa qualitat.
dimarts, 26 d’abril del 2011
Tetris
Resum:
El desenvolupament del coneixement matemàtic depèn molt d'una base completa ja que, degut al sistema matemàtic, és imprescindible per a poder aprendre i assolir coneixements més complexos. Però el problema va més enllà ja que un fracàs a l'hora d'aprendre matemàtiques desemboca en una sensació de frustració molt desagradable que porta a l'alumne a arribar a despreciar la matèria sensera. En realitat les matemàtiques no són difícils, tot depèn de la base. Si la base trontolla es impossible assolir els nous coneixements i arribar a un moment que l'alumne es veurà saturat i, per tant, frustrat. Tot això te solució: adonar-se'n des d'un bon principi del problema i posar-hi solució immediatament.
Reflexió:
Jo mateix he patit aquest problema i fins ara pensava que simplement el meu cas era que no era bo en matemàtiques. Ara me n'adono que el problema era que, a la primària, tenia problemes de comprensió i de concentració que em van impedir aprendre a temps o correctament les bases matemàtiques que em van portar, posteriorment, al fracàs en la matèria (aquest és el motiu pel qual les vaig acabar apartant definitivament abandonant-me al camp de les lletres).
Et sents realment malament quan t'esforces i intentes solucionar una equació i no t'ensurts perquè no saps què fer. Coincideixo amb l'autor quan diu que, quan es detecta el problema, s'ha de posar solució immediatament. Al menys procuraré que els meus fills no passin pel mateix infern matemàtic que jo.
El desenvolupament del coneixement matemàtic depèn molt d'una base completa ja que, degut al sistema matemàtic, és imprescindible per a poder aprendre i assolir coneixements més complexos. Però el problema va més enllà ja que un fracàs a l'hora d'aprendre matemàtiques desemboca en una sensació de frustració molt desagradable que porta a l'alumne a arribar a despreciar la matèria sensera. En realitat les matemàtiques no són difícils, tot depèn de la base. Si la base trontolla es impossible assolir els nous coneixements i arribar a un moment que l'alumne es veurà saturat i, per tant, frustrat. Tot això te solució: adonar-se'n des d'un bon principi del problema i posar-hi solució immediatament.
Reflexió:
Jo mateix he patit aquest problema i fins ara pensava que simplement el meu cas era que no era bo en matemàtiques. Ara me n'adono que el problema era que, a la primària, tenia problemes de comprensió i de concentració que em van impedir aprendre a temps o correctament les bases matemàtiques que em van portar, posteriorment, al fracàs en la matèria (aquest és el motiu pel qual les vaig acabar apartant definitivament abandonant-me al camp de les lletres).
Et sents realment malament quan t'esforces i intentes solucionar una equació i no t'ensurts perquè no saps què fer. Coincideixo amb l'autor quan diu que, quan es detecta el problema, s'ha de posar solució immediatament. Al menys procuraré que els meus fills no passin pel mateix infern matemàtic que jo.
dimecres, 13 d’abril del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)