Resum:
El desenvolupament del coneixement matemàtic depèn molt d'una base completa ja que, degut al sistema matemàtic, és imprescindible per a poder aprendre i assolir coneixements més complexos. Però el problema va més enllà ja que un fracàs a l'hora d'aprendre matemàtiques desemboca en una sensació de frustració molt desagradable que porta a l'alumne a arribar a despreciar la matèria sensera. En realitat les matemàtiques no són difícils, tot depèn de la base. Si la base trontolla es impossible assolir els nous coneixements i arribar a un moment que l'alumne es veurà saturat i, per tant, frustrat. Tot això te solució: adonar-se'n des d'un bon principi del problema i posar-hi solució immediatament.
Reflexió:
Jo mateix he patit aquest problema i fins ara pensava que simplement el meu cas era que no era bo en matemàtiques. Ara me n'adono que el problema era que, a la primària, tenia problemes de comprensió i de concentració que em van impedir aprendre a temps o correctament les bases matemàtiques que em van portar, posteriorment, al fracàs en la matèria (aquest és el motiu pel qual les vaig acabar apartant definitivament abandonant-me al camp de les lletres).
Et sents realment malament quan t'esforces i intentes solucionar una equació i no t'ensurts perquè no saps què fer. Coincideixo amb l'autor quan diu que, quan es detecta el problema, s'ha de posar solució immediatament. Al menys procuraré que els meus fills no passin pel mateix infern matemàtic que jo.
Reflexió molt interessant -perquè és "teva", personal-
ResponEliminaI ha un parell de faltes...