dimarts, 19 d’octubre del 2010

Pau VIDAL. Aiguabruta

Un detectiu que no és detectiu, un lingüista que no fa de lingüista, un riu, com diria el cantautor, que ja no és un riu... A Aigua bruta res és el que sembla i tot fa pudor de socarrim. O de contaminació. En Camil, que tampoc es diu ben bé Camil, treballa recollint argot per a l'Acadèmia d'Estudis Catalans, però té un projecte secret: actualitzar el magne Diccionari etimològic del filòleg Joan Coromines. A cavall de la seva moto recorre els pobles mogut per la seva vocació, la caça del mot, fins que l'atzar el planta bruscament davant del misteri: un excursionista mort, un riu contaminat, un científic desaparegut, una empresa farmacèutica poc transparent...

1 comentari:

  1. Hola, Albert. Ja estem enllaçats. El teu blog, de moment, el veig molt negre, però la imatge que has triat de fons m'agrada molt. És Nova York, no? Jo hi he estat un parell de vegades. T'hauràs d'espavilar si no tens connexió d'internet a casa.

    ResponElimina