Tant si se es merengue com si se es culé, es innegable que el Barça va ser impecable. Va jugar amb força, estil i subtilesa. Va mantindre la sang freda al mateix temps que jugava amb tota la pasió que pot procesar un aspirant a campió. 5-0 es un resultat que es dificil de oblidar per ambdos costats. En defensa del Madrid es pot dir que, indiferentment del resultat, es un gran equip. A diferencia del blau-grana, el blans no van jugar al màxim del seu potencial i aixó es el que els va costar aquesta derrota. Pero una batalla perduda suposa perdre la guerra, el Real Madrid encara te oportunitats d'exit.
Com a conclusió podem treure que el Barça ha estat superior en aquesta trobada i tots dos equips es mereixen un reconeixement.
dimarts, 30 de novembre del 2010
dimarts, 23 de novembre del 2010
Noticias desde aquí dentro.
L'any 1980, el britanic David Barker va descobrir que en els paisos desenvolupats hi habia una major mortalitat a causa de infarts de cor. Per el contrari, a les zones mes pobres d'Anglaterra morien mes persones per atac de cor. Aixó no tenia gaire logica ja que les dietas excesives en greixos i l'absencia d'exercici eran les causants de les insuficencies cardiaques.
Els britanics no son gaire propensos a menjar fuites i verdures. Els pobres menjen menys fruita i verdura que els rics pero la diferencia entre uns i altres es insuficient com per a ser una prova que demostres que aixo era la causa de una mortalitat mejor en els pobres que en els rics.
Investigant en el pasat es va adonar que la major part de la mortalitat corresponia als infants. Pero, paradoxament, la mortalitat d'infants era menor en les zones pobres que en les riques.
Barker va tenir la teoria que aixo es marcava durant els nou mesos de gestacio del fetus. En comparacio amb les dones de ciutat, les dones de camp menjavan productes naturals mes saludables i aixo feia que l'esperança de vida de l'infant aumentes.
Va publicar un article en una revista cientifica pero la critica es va ensanyar amb ell. Va decidir que tindria que investigar les pautes alimentaries de les dones embarassades de l'ultim segle, pero per desgracia els metges no tenien el costum d'anotar el que menjavan les premares.
Excepcionalment,
.
.
.
(Per acabar)
Els britanics no son gaire propensos a menjar fuites i verdures. Els pobres menjen menys fruita i verdura que els rics pero la diferencia entre uns i altres es insuficient com per a ser una prova que demostres que aixo era la causa de una mortalitat mejor en els pobres que en els rics.
Investigant en el pasat es va adonar que la major part de la mortalitat corresponia als infants. Pero, paradoxament, la mortalitat d'infants era menor en les zones pobres que en les riques.
Barker va tenir la teoria que aixo es marcava durant els nou mesos de gestacio del fetus. En comparacio amb les dones de ciutat, les dones de camp menjavan productes naturals mes saludables i aixo feia que l'esperança de vida de l'infant aumentes.
Va publicar un article en una revista cientifica pero la critica es va ensanyar amb ell. Va decidir que tindria que investigar les pautes alimentaries de les dones embarassades de l'ultim segle, pero per desgracia els metges no tenien el costum d'anotar el que menjavan les premares.
Excepcionalment,
.
.
.
(Per acabar)
dimarts, 2 de novembre del 2010
Feina del "Rodamots"
autumne (m)
Tardor; estació de l'any, entre l'estiu i l'hivern, que, a l'hemisferi nord, comença el 23 de setembre, a l'equinocci de tardor, i acaba el 21 de desembre, al solstici d'hivern, i a l'hemisferi sud comença el 21 de març i acaba el 21 de juny.
[Etimologia — Del llatí autumnus, 'tardor'.]
Agustí Bartra:
Agustí Bartra i Lleonart (1908 - 1982)
Poeta, narrador i dramaturg. El febrer de 1938 va marxar al front d'Aragó. Després de la derrota de la República, Bartra va passar a França, on va ser internat als camps de concentració d'Argelers, Sant Cebrià i Agde. A l'agost de 1939, va ser autoritzat a traslladar-se al castell de Roissy-en-Brie, on hi trobà, entre d'altres, els escriptors Xavier Benguerel, Pere Calders, Domènec Guansé, Joan Oliver i Mercé Rodoreda; allà va conèixer Anna Murià, que esdevindria la seva companya i amb la qual tindria dos fills, Roger (1942) i Eli (1947). El gener de 1940, Bartra i Murià van marxar a la Repúbica Dominicana, on visqueren durant un any. El 1948 li va ser concedida una beca de la Fundació Guggenheim per anar als Estats Unit on la família Bartra s'instal·laria fins al novembre de 1950 en que va tornar a Mèxic. Ja instal·lat a Barcelona el 1970 i definitivament a Terrassa des del 1971, va desplegar una gran activitat amb l'edició de les seves obres anteriors i l'escriptura de nous llibres.
antull (m)
Capritx.
«Car totes van | ab grans entulls, | pompes, ergulls | vanes despeses», diu Jaume Roig a l'Espill (s. XV).
[Etimologia — Del llatí ante oculum, 'davant de l'ull'.]
Pius Alibek:
Pius Alibek és cuiner i lingüista. Nascut a l'Irac, pertany a la minoria siríaco-caldea, és de religió cristiana i té l'arameu de llengua materna. Establert a Barcelona des del 1981.
latria (f)
Adoració.
[Etimologia — Del llatí tardà latria, i aquest, del grec latreía, mateix significat. D'aquest mot es deriven també egolatria, 'adoració de si mateix', idolatria, 'culte donat als ídols', i zoolatria, 'adoració o culte als animals'.]
Arnold Schwarzenegger:
Arnold Schwarzenegger, governador electe de l’estat de Califòrnia pel partit republicà, ha decidit que els llibres desapareguin de les escoles. Schwarzenegger fonamenta la seva decisió en el pressupost: els llibres sós cars i, a més, diu, amb el suport digital per internet els alumnes californians aconseguiran una formació més bona.
foradada (f)
Túnel.
[Etimologia — De foradar, de forat, del llatí foratus, 'perforació', derivat de forare, 'foradar'.]
Eugeni Xammar:
Eugeni Xammar i Puigventós (Barcelona, 1888 - L'Ametlla del Vallès, 1973), fou un periodista cosmopolita, diplomàtic de carrera i traductor poliglota que visqué la major part de la seva vida fora de Catalunya.
Com a periodista, començà a col·laborar des del 1904 en diverses revistes, com ara La Tralla, El Poble Català i Iberia, de la que fou redactor en cap. Va viure també a l'Argentina el 1920, treballant en un petit diari local. Col·laborà amb La Veu de Catalunya, Mirador, La Publicitat i El Sol. Va ser corresponsal a París, Ginebra i Berlín, on va viure i narrar per al diari de Madrid Ahora, el desenvolupament del nazisme a començaments dels anys 30, recollides en una publicació el 2005.
Durant la Guerra Civil espanyola, va ser agregat de premsa a l'ambaixada republicana a París. Participà com a funcionari primer a la Societat de Nacions i després a les Nacions Unides, després de la Segona guerra mundial.
Després d'una llarga i profitosa trajectòria desenvolupada a les principals capitals d'Europa i Amèrica, va morir a L'Ametlla del Vallès el 5 de desembre del 1973.
hodiern -a (adj)
Del dia d'avui, del temps present.
[Etimologia — Del llatí hodiernus, mateix significat, d'hodie, 'avui' (resultant de la composició de ho, per hoc, més die: pròpiament 'en aquest dia'), evolucionat en oie en llatí tardà i origen de les formes vui, hui i avui.]
Joan Solà:
Joan Solà i Cortassa (Bell-lloc d'Urgell, 10 de gener de 1940 - Barcelona, 27 d'octubre de 2010) fou un lingüista i filòleg català. Des del 1984 fou catedràtic de llengua i literatura catalanes de la Universitat de Barcelona i vicepresident de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).
Tardor; estació de l'any, entre l'estiu i l'hivern, que, a l'hemisferi nord, comença el 23 de setembre, a l'equinocci de tardor, i acaba el 21 de desembre, al solstici d'hivern, i a l'hemisferi sud comença el 21 de març i acaba el 21 de juny.
[Etimologia — Del llatí autumnus, 'tardor'.]
Agustí Bartra:
Agustí Bartra i Lleonart (1908 - 1982)
Poeta, narrador i dramaturg. El febrer de 1938 va marxar al front d'Aragó. Després de la derrota de la República, Bartra va passar a França, on va ser internat als camps de concentració d'Argelers, Sant Cebrià i Agde. A l'agost de 1939, va ser autoritzat a traslladar-se al castell de Roissy-en-Brie, on hi trobà, entre d'altres, els escriptors Xavier Benguerel, Pere Calders, Domènec Guansé, Joan Oliver i Mercé Rodoreda; allà va conèixer Anna Murià, que esdevindria la seva companya i amb la qual tindria dos fills, Roger (1942) i Eli (1947). El gener de 1940, Bartra i Murià van marxar a la Repúbica Dominicana, on visqueren durant un any. El 1948 li va ser concedida una beca de la Fundació Guggenheim per anar als Estats Unit on la família Bartra s'instal·laria fins al novembre de 1950 en que va tornar a Mèxic. Ja instal·lat a Barcelona el 1970 i definitivament a Terrassa des del 1971, va desplegar una gran activitat amb l'edició de les seves obres anteriors i l'escriptura de nous llibres.
antull (m)
Capritx.
«Car totes van | ab grans entulls, | pompes, ergulls | vanes despeses», diu Jaume Roig a l'Espill (s. XV).
[Etimologia — Del llatí ante oculum, 'davant de l'ull'.]
Pius Alibek:
Pius Alibek és cuiner i lingüista. Nascut a l'Irac, pertany a la minoria siríaco-caldea, és de religió cristiana i té l'arameu de llengua materna. Establert a Barcelona des del 1981.
latria (f)
Adoració.
[Etimologia — Del llatí tardà latria, i aquest, del grec latreía, mateix significat. D'aquest mot es deriven també egolatria, 'adoració de si mateix', idolatria, 'culte donat als ídols', i zoolatria, 'adoració o culte als animals'.]
Arnold Schwarzenegger:
Arnold Schwarzenegger, governador electe de l’estat de Califòrnia pel partit republicà, ha decidit que els llibres desapareguin de les escoles. Schwarzenegger fonamenta la seva decisió en el pressupost: els llibres sós cars i, a més, diu, amb el suport digital per internet els alumnes californians aconseguiran una formació més bona.
foradada (f)
Túnel.
[Etimologia — De foradar, de forat, del llatí foratus, 'perforació', derivat de forare, 'foradar'.]
Eugeni Xammar:
Eugeni Xammar i Puigventós (Barcelona, 1888 - L'Ametlla del Vallès, 1973), fou un periodista cosmopolita, diplomàtic de carrera i traductor poliglota que visqué la major part de la seva vida fora de Catalunya.
Com a periodista, començà a col·laborar des del 1904 en diverses revistes, com ara La Tralla, El Poble Català i Iberia, de la que fou redactor en cap. Va viure també a l'Argentina el 1920, treballant en un petit diari local. Col·laborà amb La Veu de Catalunya, Mirador, La Publicitat i El Sol. Va ser corresponsal a París, Ginebra i Berlín, on va viure i narrar per al diari de Madrid Ahora, el desenvolupament del nazisme a començaments dels anys 30, recollides en una publicació el 2005.
Durant la Guerra Civil espanyola, va ser agregat de premsa a l'ambaixada republicana a París. Participà com a funcionari primer a la Societat de Nacions i després a les Nacions Unides, després de la Segona guerra mundial.
Després d'una llarga i profitosa trajectòria desenvolupada a les principals capitals d'Europa i Amèrica, va morir a L'Ametlla del Vallès el 5 de desembre del 1973.
hodiern -a (adj)
Del dia d'avui, del temps present.
[Etimologia — Del llatí hodiernus, mateix significat, d'hodie, 'avui' (resultant de la composició de ho, per hoc, més die: pròpiament 'en aquest dia'), evolucionat en oie en llatí tardà i origen de les formes vui, hui i avui.]
Joan Solà:
Joan Solà i Cortassa (Bell-lloc d'Urgell, 10 de gener de 1940 - Barcelona, 27 d'octubre de 2010) fou un lingüista i filòleg català. Des del 1984 fou catedràtic de llengua i literatura catalanes de la Universitat de Barcelona i vicepresident de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)