Noticias desde aquí dentro.

L'any 1980, el britanic David Barker va descobrir que en els paisos desenvolupats hi habia una major mortalitat a causa de infarts de cor. Per el contrari, a les zones mes pobres d'Anglaterra morien mes persones per atac de cor. Aixó no tenia gaire logica ja que les dietas excesives en greixos i l'absencia d'exercici eran les causants de les insuficencies cardiaques.

Els britanics no son gaire propensos a menjar fuites i verdures. Els pobres menjen menys fruita i verdura que els rics pero la diferencia entre uns i altres es insuficient com per a ser una prova que demostres que aixo era la causa de una mortalitat mejor en els pobres que en els rics.

Investigant en el pasat es va adonar que la major part de la mortalitat corresponia als infants. Pero, paradoxament, la mortalitat d'infants era menor en les zones pobres que en les riques.

Barker va tenir la teoria que aixo es marcava durant els nou mesos de gestacio del fetus. En comparacio amb les dones de ciutat, les dones de camp menjavan productes naturals mes saludables i aixo feia que l'esperança de vida de l'infant aumentes.

Va publicar un article en una revista cientifica pero la critica es va ensanyar amb ell. Va decidir que tindria que investigar les pautes alimentaries de les dones embarassades de l'ultim segle, pero per desgracia els metges no tenien el costum d'anotar el que menjavan les premares.

Excepcionalment,

.
.
.

(Per acabar)