Tetris

Resum:

El desenvolupament del coneixement matemàtic depèn molt d'una base completa ja que, degut al sistema matemàtic, és imprescindible per a poder aprendre i assolir coneixements més complexos. Però el problema va més enllà ja que un fracàs a l'hora d'aprendre matemàtiques desemboca en una sensació de frustració molt desagradable que porta a l'alumne a arribar a despreciar la matèria sensera. En realitat les matemàtiques no són difícils, tot depèn de la base. Si la base trontolla es impossible assolir els nous coneixements i arribar a un moment que l'alumne es veurà saturat i, per tant, frustrat. Tot això te solució: adonar-se'n des d'un bon principi del problema i posar-hi solució immediatament.

Reflexió:

Jo mateix he patit aquest problema i fins ara pensava que simplement el meu cas era que no era bo en matemàtiques. Ara me n'adono que el problema era que, a la primària, tenia problemes de comprensió i de concentració que em van impedir aprendre a temps o correctament les bases matemàtiques que em van portar, posteriorment, al fracàs en la matèria (aquest és el motiu pel qual les vaig acabar apartant definitivament abandonant-me al camp de les lletres).

Et sents realment malament quan t'esforces i intentes solucionar una equació i no t'ensurts perquè no saps què fer. Coincideixo amb l'autor quan diu que, quan es detecta el problema, s'ha de posar solució immediatament. Al menys procuraré que els meus fills no passin pel mateix infern matemàtic que jo.

Vinyeta diari

Article 23-F

El cop d’Estat del 23-F

Viatge al passat fins al moment del cop

Tot començà amb l'operació militar del tinent Suárez Alonso que més tard desembocaria en un cop d'Estat que acabaria en un funest destí. Suárez va bloquejar tots els accessos a la zona del Congrés dels Diputats.

Sota el comandament d’Antonio Tejero Bustelo, van arribar 288 guàrdies civils a les portes del Congrés. Mentrestant, a l’interior, es va dur a terme la votació sobre si Leopoldo Calvo-Sotelo substituiria a Adolfo Suárez com a president del govern totalment aliena als fets que s’apropen.

Finalment, la votació es va veure interrompuda per la força i sota el crit de Tejero dient: “¡Todo el mundo al suelo!”.

 Aquesta ordre es va escoltar en tot l’hemicicle, acompanyada amb trets.

Al mateix temps, a València, Milans del Bosch va treure els tancs al carrer decretant un toc de queda però es va quedar sol, ja que ningú més va dur a terme cap mena d’acció semblant. A Madrid, els principals punts de transmissió van ser ocupats.

Les comunicacions amb el Congrés es van tallar durant hores arribant a la solució d’anomenar un govern provisional format pel Director de Seguretat de l’Estat, el Secretari i Subsecretaris. A l’interior, Tejero esperava l’aparició d’una autoritat militar que mai va arribar a aparèixer. Els trenta minuts que va anunciar l’impulsor del cop es van allargar en hores de tensió, on molts polítics i alts càrrecs al igual que moltes famílies, pensaven en la manera de fugir del país en cas d’emergència.

Finalment, Juan Carles Borbó va intervenir a la 1:14 de la matinada desacreditant l’actuació militar contra el Congrés van provocar el fracàs total del Cop d’Estat.

El 24/02/1981, els segrestadors es van rendir donant per finalitzat un dels capítols més tensos de la historia de la Espanya democràtica.