El cop d’Estat del 23-F
Viatge al passat fins al moment del cop
Tot començà amb l'operació militar del tinent Suárez Alonso que més tard desembocaria en un cop d'Estat que acabaria en un funest destí. Suárez va bloquejar tots els accessos a la zona del Congrés dels Diputats.
Sota el comandament d’Antonio Tejero Bustelo, van arribar 288 guàrdies civils a les portes del Congrés. Mentrestant, a l’interior, es va dur a terme la votació sobre si Leopoldo Calvo-Sotelo substituiria a Adolfo Suárez com a president del govern totalment aliena als fets que s’apropen.
Finalment, la votació es va veure interrompuda per la força i sota el crit de Tejero dient: “¡Todo el mundo al suelo!”.
Aquesta ordre es va escoltar en tot l’hemicicle, acompanyada amb trets.
Al mateix temps, a València, Milans del Bosch va treure els tancs al carrer decretant un toc de queda però es va quedar sol, ja que ningú més va dur a terme cap mena d’acció semblant. A Madrid, els principals punts de transmissió van ser ocupats.
Les comunicacions amb el Congrés es van tallar durant hores arribant a la solució d’anomenar un govern provisional format pel Director de Seguretat de l’Estat, el Secretari i Subsecretaris. A l’interior, Tejero esperava l’aparició d’una autoritat militar que mai va arribar a aparèixer. Els trenta minuts que va anunciar l’impulsor del cop es van allargar en hores de tensió, on molts polítics i alts càrrecs al igual que moltes famílies, pensaven en la manera de fugir del país en cas d’emergència.
Finalment, Juan Carles Borbó va intervenir a la 1:14 de la matinada desacreditant l’actuació militar contra el Congrés van provocar el fracàs total del Cop d’Estat.
El 24/02/1981, els segrestadors es van rendir donant per finalitzat un dels capítols més tensos de la historia de la Espanya democràtica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada