De fronteres, n'hi ha moltes. Unes separen territoris però no són materials. Altres fan referència a reptes, metes o objectius.
El primer curt fa referència a aquest últim tipus de fronteres. 52% tracta d'una noia que dia a dia s'esforça per aconseguir arribar a tenir les aptituds necessàries per a entrar a una prestigiosa escola de ballet, però només reuneix el 51,7% de les aptituds necessàries i la frontera està en el 52%.
El segon curt, On the line, fa referència a una frontera que separa un país d'un altre però aquesta no està definida, és immaterial. Els d'una banda intenten creuar a l'altre en busca de noves oportunitats o una vida millor, però els de l'altre banda ho impedeixen a través de voluntaris que desitgen defensar la seva pàtria. Per altra banda, a Whagh, és el cas contrari. La frontera es molt dura i implacable però tothom vol que desaparegui per creuar a l'altre banda i tindre de nou un país unit. Per això celebren una festa on, durant un dia, obren la frontera.
Finalment tenim Slaves que explica la historia de dos nens que van ser segrestats per a treballar com a esclaus després de matar als seus pares i/o separar-los de les seves famílies. Aquí es tracta d'un cas de violació de tota frontera moral i humana.
Tothom vol creuar algun tipus de frontera ja sigui política, un mur, un objectiu o una marca. En altres casos, el que es desitja no es creuar una frontera si no evitar que creuïn la teva i defensar-la. Aquest seria el cas de la gent que vigila la frontera del seu país ja que, materialment, no existeix o el cas de desitjar que respectin les nostres fronteres i no ens les prenguin com, per exemple, la llibertat.
dimarts, 7 de juny del 2011
dimarts, 31 de maig del 2011
dilluns, 23 de maig del 2011
Joan Brossa
Biografia:
Joan Brossa va néixer el 19 de gener de l'any 1919 a Barcelona.
La mort del pare quan Brossa encara era un nen l'obligà a conviure més amb la família de la mare.
L'any 1936 esclatava la Guerra Civil Espanyola i amb només disset anys Brossa fou cridat pels republicans per lluitar al front de Lleida on va començar la seva carrera poètica.
Acabada la guerra i amb els franquistes al poder, el jove Brossa hagué de fer el servei militar a Salamanca. Allí es relacionà amb un grup de catalans que l'ajudaren a desenvolupar un interès per la lectura. Freud el captivà i l'impulsà a l'estudi de la psicologia.
La postguerra era dura i mentrestant, per sobreviure, Brossa hagué de superar les pressions familiars que el volien col·locar. Finalment decidí buscar-se la vida venent llibres "perillosos" per al Règim.
La mort del pare quan Brossa encara era un nen l'obligà a conviure més amb la família de la mare.
L'any 1936 esclatava la Guerra Civil Espanyola i amb només disset anys Brossa fou cridat pels republicans per lluitar al front de Lleida on va començar la seva carrera poètica.
Acabada la guerra i amb els franquistes al poder, el jove Brossa hagué de fer el servei militar a Salamanca. Allí es relacionà amb un grup de catalans que l'ajudaren a desenvolupar un interès per la lectura. Freud el captivà i l'impulsà a l'estudi de la psicologia.
La postguerra era dura i mentrestant, per sobreviure, Brossa hagué de superar les pressions familiars que el volien col·locar. Finalment decidí buscar-se la vida venent llibres "perillosos" per al Règim.
L'any 1941 un pintor amic seu li presentà el poeta Josep Vicens Foix, que esdevindria un autèntic mestre per a Brossa.
El jove Joan Brossa acabava d'iniciar un llarg i tortuós camí que el portaria per tots els racons de la creació artística. L'any 1943 fa el seu primer poema objecte.
El jove Joan Brossa acabava d'iniciar un llarg i tortuós camí que el portaria per tots els racons de la creació artística. L'any 1943 fa el seu primer poema objecte.
De la poesia i el sonet, salta a la pintura, tot passant per la música, l'òpera i el teatre.
L'any 1944 Brossa escriu la seva primera obra teatral: "El cop desert".
L'any 1944 Brossa escriu la seva primera obra teatral: "El cop desert".
A partir de l'any 1950 la poesia de Brossa experimenta un canvi. Brossa coneix el cònsol brasiler Joao Cabral de Melo qui li ofereix nous punts de vista, li fa valorar més la realitat quotidiana i l'incita a aprofundir en les ideologies marxistes i en el progressisme social.
El 1956, Brossa exposa un poema objecte a l'aparador de la sastreria Gales del Passeig de Gràcia de Barcelona i viatja a Paris on s'hi està sis mesos estudiant obres d'art.
Amb l'arribada dels seixanta, Brossa estrena l'obra "Or i sal", amb escenografia d'Antoni Tàpies. Poc a poc la poesia es materialitza i l'objecte passa a formar part de les formes d'expressió de Brossa.
El 1956, Brossa exposa un poema objecte a l'aparador de la sastreria Gales del Passeig de Gràcia de Barcelona i viatja a Paris on s'hi està sis mesos estudiant obres d'art.
Amb l'arribada dels seixanta, Brossa estrena l'obra "Or i sal", amb escenografia d'Antoni Tàpies. Poc a poc la poesia es materialitza i l'objecte passa a formar part de les formes d'expressió de Brossa.
La primera exposició antològica de la obra de Joan Brossa fou l'any 1986 a la Fundació Miró de Barcelona i duia per títol "Joan Brossa on les paraules són les coses".
La seva poesia arriba al carrer amb diversos poemes visuals corporis en espais públics com el "Poema visual transitable" (1984) del Velòdrom de la Vall d'Hebrón de Barcelona.
Podem dir que els anys 90 van ser els seus anys de collita, pel que fa a reconeixements públics.
La seva poesia arriba al carrer amb diversos poemes visuals corporis en espais públics com el "Poema visual transitable" (1984) del Velòdrom de la Vall d'Hebrón de Barcelona.
Podem dir que els anys 90 van ser els seus anys de collita, pel que fa a reconeixements públics.
Fe eclesiàstica:
Aquest poema objecte de Brossa es una crítica clara i directa a l’església. Dona a entendre que aquesta només busca els diners i per aconseguir-ho es val de les Sagrades Escriptures aprofitant-se de la fe i, fins i tot, de d’innocència i d’ignorància dels creients. Joan Brossa era un anticlericalista i aquí ho demostra posant bitllets com a punt de llibre de la Bíblia.
Merda:
Per si mateix el títol d’aquest poema ho diu tot. Es tracta de una medalla de l’exèrcit alemany nazi i la paraula “merda” a la tapa. Fa referència a que per ell no hi ha cap gloria o honor en obtenir una medalla nazi ja que no hi ha cap mena d’honor o gloria en les accions de l’exèrcit de Hitler. Per Brossa el significat d’aquesta medalla esta al nivell d’una merda.
Definició de merda segons el DIEC:
1 1 f. [LC] [MD] pop. Excrement d’origen digestiu de l’home i d’un gran nombre d’animals.
1 2 f. [LC] pop. Brutícia 1 1 .
1 3 f. [LC] pop. Cosa dolenta, de molt poc valor.
1 4 interj. [LC] pop. Exclamació que expressa contrarietat. Merda! M’he tornat a equivocar.
1 5 [LC] pop. a tota merda loc. adv. Molt de pressa.
1 6 [LC] ésser cul i merda V. cul.
1 7 [LC] pop. ésser una merda [o ésser una merda seca] Ésser un no ningú.
1 8 [LC] pop. fer el merda Fer-se veure, presumir.
1 9 [LC] pop. portar merda a l’espardenya Tenir mala sort.
2 f. [LC] pop. Embriaguesa . Per Cap d’Any vaig agafar una bona merda.
3 f. [BOI] merda de bruixa Colònia de cianofícies de l’espècie Nostoc commune, que forma una massa irregular i arrissada de color verd o negrós, segons el seu estat d’hidratació, freqüent principalment en terrenys calcaris i amb poca vegetació
Definició de merda segons el DIEC:
1 1 f. [LC] [MD] pop. Excrement d’origen digestiu de l’home i d’un gran nombre d’animals.
1 2 f. [LC] pop. Brutícia 1 1 .
1 3 f. [LC] pop. Cosa dolenta, de molt poc valor.
1 4 interj. [LC] pop. Exclamació que expressa contrarietat. Merda! M’he tornat a equivocar.
1 5 [LC] pop. a tota merda loc. adv. Molt de pressa.
1 6 [LC] ésser cul i merda V. cul.
1 7 [LC] pop. ésser una merda [o ésser una merda seca] Ésser un no ningú.
1 8 [LC] pop. fer el merda Fer-se veure, presumir.
1 9 [LC] pop. portar merda a l’espardenya Tenir mala sort.
2 f. [LC] pop. Embriaguesa . Per Cap d’Any vaig agafar una bona merda.
3 f. [BOI] merda de bruixa Colònia de cianofícies de l’espècie Nostoc commune, que forma una massa irregular i arrissada de color verd o negrós, segons el seu estat d’hidratació, freqüent principalment en terrenys calcaris i amb poca vegetació
dimarts, 3 de maig del 2011
El Pais de los estudiantes
El millor:
El que em sembla millor es el de la localitat Torrelavega (Cantàbria) del centre Miguel Herrero Pereda de la classe 1B. Te de nom "Offline" i es la segona edició a la que es presenten.
Per començar la portada estaba ben estructurada amb bona qualitat a las fotografies i amb publicitat. Toquen temes d'actualitat i totes les seccions tenen dues págines.
El pitjor:
El pitjor diari considero que es el de la localitat Torrelavega (Cantàbria) del centre Miguel Herrero Pereda de la classe 2A. El diari no te ni nom i la primera i única secció que te es "Tu entorno" que la composa una sola pagina. No te publicitat i les fotografies son de dubtosa qualitat.
El que em sembla millor es el de la localitat Torrelavega (Cantàbria) del centre Miguel Herrero Pereda de la classe 1B. Te de nom "Offline" i es la segona edició a la que es presenten.
Per començar la portada estaba ben estructurada amb bona qualitat a las fotografies i amb publicitat. Toquen temes d'actualitat i totes les seccions tenen dues págines.
El pitjor:
El pitjor diari considero que es el de la localitat Torrelavega (Cantàbria) del centre Miguel Herrero Pereda de la classe 2A. El diari no te ni nom i la primera i única secció que te es "Tu entorno" que la composa una sola pagina. No te publicitat i les fotografies son de dubtosa qualitat.
dimarts, 26 d’abril del 2011
Tetris
Resum:
El desenvolupament del coneixement matemàtic depèn molt d'una base completa ja que, degut al sistema matemàtic, és imprescindible per a poder aprendre i assolir coneixements més complexos. Però el problema va més enllà ja que un fracàs a l'hora d'aprendre matemàtiques desemboca en una sensació de frustració molt desagradable que porta a l'alumne a arribar a despreciar la matèria sensera. En realitat les matemàtiques no són difícils, tot depèn de la base. Si la base trontolla es impossible assolir els nous coneixements i arribar a un moment que l'alumne es veurà saturat i, per tant, frustrat. Tot això te solució: adonar-se'n des d'un bon principi del problema i posar-hi solució immediatament.
Reflexió:
Jo mateix he patit aquest problema i fins ara pensava que simplement el meu cas era que no era bo en matemàtiques. Ara me n'adono que el problema era que, a la primària, tenia problemes de comprensió i de concentració que em van impedir aprendre a temps o correctament les bases matemàtiques que em van portar, posteriorment, al fracàs en la matèria (aquest és el motiu pel qual les vaig acabar apartant definitivament abandonant-me al camp de les lletres).
Et sents realment malament quan t'esforces i intentes solucionar una equació i no t'ensurts perquè no saps què fer. Coincideixo amb l'autor quan diu que, quan es detecta el problema, s'ha de posar solució immediatament. Al menys procuraré que els meus fills no passin pel mateix infern matemàtic que jo.
El desenvolupament del coneixement matemàtic depèn molt d'una base completa ja que, degut al sistema matemàtic, és imprescindible per a poder aprendre i assolir coneixements més complexos. Però el problema va més enllà ja que un fracàs a l'hora d'aprendre matemàtiques desemboca en una sensació de frustració molt desagradable que porta a l'alumne a arribar a despreciar la matèria sensera. En realitat les matemàtiques no són difícils, tot depèn de la base. Si la base trontolla es impossible assolir els nous coneixements i arribar a un moment que l'alumne es veurà saturat i, per tant, frustrat. Tot això te solució: adonar-se'n des d'un bon principi del problema i posar-hi solució immediatament.
Reflexió:
Jo mateix he patit aquest problema i fins ara pensava que simplement el meu cas era que no era bo en matemàtiques. Ara me n'adono que el problema era que, a la primària, tenia problemes de comprensió i de concentració que em van impedir aprendre a temps o correctament les bases matemàtiques que em van portar, posteriorment, al fracàs en la matèria (aquest és el motiu pel qual les vaig acabar apartant definitivament abandonant-me al camp de les lletres).
Et sents realment malament quan t'esforces i intentes solucionar una equació i no t'ensurts perquè no saps què fer. Coincideixo amb l'autor quan diu que, quan es detecta el problema, s'ha de posar solució immediatament. Al menys procuraré que els meus fills no passin pel mateix infern matemàtic que jo.
dimecres, 13 d’abril del 2011
dimarts, 12 d’abril del 2011
Article 23-F
El cop d’Estat del 23-F
Viatge al passat fins al moment del cop
Tot començà amb l'operació militar del tinent Suárez Alonso que més tard desembocaria en un cop d'Estat que acabaria en un funest destí. Suárez va bloquejar tots els accessos a la zona del Congrés dels Diputats.
Sota el comandament d’Antonio Tejero Bustelo, van arribar 288 guàrdies civils a les portes del Congrés. Mentrestant, a l’interior, es va dur a terme la votació sobre si Leopoldo Calvo-Sotelo substituiria a Adolfo Suárez com a president del govern totalment aliena als fets que s’apropen.
Finalment, la votació es va veure interrompuda per la força i sota el crit de Tejero dient: “¡Todo el mundo al suelo!”.
Aquesta ordre es va escoltar en tot l’hemicicle, acompanyada amb trets.
Al mateix temps, a València, Milans del Bosch va treure els tancs al carrer decretant un toc de queda però es va quedar sol, ja que ningú més va dur a terme cap mena d’acció semblant. A Madrid, els principals punts de transmissió van ser ocupats.
Les comunicacions amb el Congrés es van tallar durant hores arribant a la solució d’anomenar un govern provisional format pel Director de Seguretat de l’Estat, el Secretari i Subsecretaris. A l’interior, Tejero esperava l’aparició d’una autoritat militar que mai va arribar a aparèixer. Els trenta minuts que va anunciar l’impulsor del cop es van allargar en hores de tensió, on molts polítics i alts càrrecs al igual que moltes famílies, pensaven en la manera de fugir del país en cas d’emergència.
Finalment, Juan Carles Borbó va intervenir a la 1:14 de la matinada desacreditant l’actuació militar contra el Congrés van provocar el fracàs total del Cop d’Estat.
El 24/02/1981, els segrestadors es van rendir donant per finalitzat un dels capítols més tensos de la historia de la Espanya democràtica.
dimarts, 15 de març del 2011
"El golpe del 23-F se tiene que conocer en los colegios" (p. 16)
1.- Senyala aquí es el protagonista de la noticia i quina és la seva feina. Descriu-lo segons la fotografia. On s'ha pres la imatge?
Ignasi Salazar-Simpson.
Es productor de cine. Es un home corpulent, amb els cabells castanys al igual que la seva barba i porta ulleres.
En el Congres de Diputats.
2.- Indica quin element de la pel·lícula The Queen va portar al protagonista de l'entrevista a plantejar-se filmar l'historia del cop d'Estat del 23-F espanyol.
El rigor, la objectivitat i la distancia.
3.- Quines característiques s'han intentat reflectar en ella?
El moment on acaba la transició i comença la democràcia.
4.- Escriu quines dates es donen sobre la pel·lícula. On es va rodar?
Es va rodar a Casa Manolo (on va insistir durant dos anys per a poder filmar), en el hemicicle i el pati de palau.
5.- Busca quin període de temps reflexa i quins moments marquen el principi i el final d'aquesta.
Les 18 hores que van transcorre des de l'arribada del tinent coronel Tejero al Congres fins la seva sortida.
6.- En quines fonts es basa el protagonista per escriure els fets?
En llibres, documents, entrevistes i imatges.
7.- Quants anys tenia quan va succeir el 23-F i com ho van viure ell i la seva família?
13 anys. Els petits sabien que alguna cosa greu passava mentre que els adults discutien que podrien fer si el cop tenia èxit.
8.- Valora per què es diu que "el cop del 23-F es te que conèixer en els col·legis".
Perquè els joves han de saber què hauria passat en el nostre país si hagués triomfat el cop.
9.- En l'entrevista es parla de Antonio Tejero i de Jaime Milans del Bosch. Busca informació sobre que va succeir amb ells després del cop d'Estat del 23-F.
Antonio Tejero va ser condemnat a 30 anys de presó i va ser apartat i retirat de la Guàrdia Civil.
Jaime Milans del Bosch també va ser condemnat a 30 anys de presó i va ser expulsat de l'exercit.
10.- Que diu Elvira Lindo sobre las formes d'afrontar la enfermetat i quina tesis sosté en relació amb això?
Diu que el millor es somriure davant de l'adversitat i diu que s'estan fent estudis que demostren que la felicitat es beneficiosa per a la salut.
11.- Indica quin personatge polític s'ha hagut d'enfrontar recentment a un càncer.
Esperanza Aguirre.
12.- Debateu a classe quina es la millor forma de enfrontar-se a una malaltia.
Jo crec que tot es te que començar des de abans del diagnòstic, crear una atmosfera i un acondicionament per a que el cop de la possible noticia no sigui tan brutal. Immediatament després (i abans fins i tot), tindria que entrar en joc un equip de metges amb estudis de psicologia o directament psicòlegs per a evitar que el pacient no caigui en una espiral depressiva ja que l'important es que l'ánim del malalt es mantingui alt tal i com diu l'article.
Ignasi Salazar-Simpson.
Es productor de cine. Es un home corpulent, amb els cabells castanys al igual que la seva barba i porta ulleres.
En el Congres de Diputats.
2.- Indica quin element de la pel·lícula The Queen va portar al protagonista de l'entrevista a plantejar-se filmar l'historia del cop d'Estat del 23-F espanyol.
El rigor, la objectivitat i la distancia.
3.- Quines característiques s'han intentat reflectar en ella?
El moment on acaba la transició i comença la democràcia.
4.- Escriu quines dates es donen sobre la pel·lícula. On es va rodar?
Es va rodar a Casa Manolo (on va insistir durant dos anys per a poder filmar), en el hemicicle i el pati de palau.
5.- Busca quin període de temps reflexa i quins moments marquen el principi i el final d'aquesta.
Les 18 hores que van transcorre des de l'arribada del tinent coronel Tejero al Congres fins la seva sortida.
6.- En quines fonts es basa el protagonista per escriure els fets?
En llibres, documents, entrevistes i imatges.
7.- Quants anys tenia quan va succeir el 23-F i com ho van viure ell i la seva família?
13 anys. Els petits sabien que alguna cosa greu passava mentre que els adults discutien que podrien fer si el cop tenia èxit.
8.- Valora per què es diu que "el cop del 23-F es te que conèixer en els col·legis".
Perquè els joves han de saber què hauria passat en el nostre país si hagués triomfat el cop.
9.- En l'entrevista es parla de Antonio Tejero i de Jaime Milans del Bosch. Busca informació sobre que va succeir amb ells després del cop d'Estat del 23-F.
Antonio Tejero va ser condemnat a 30 anys de presó i va ser apartat i retirat de la Guàrdia Civil.
Jaime Milans del Bosch també va ser condemnat a 30 anys de presó i va ser expulsat de l'exercit.
10.- Que diu Elvira Lindo sobre las formes d'afrontar la enfermetat i quina tesis sosté en relació amb això?
Diu que el millor es somriure davant de l'adversitat i diu que s'estan fent estudis que demostren que la felicitat es beneficiosa per a la salut.
11.- Indica quin personatge polític s'ha hagut d'enfrontar recentment a un càncer.
Esperanza Aguirre.
12.- Debateu a classe quina es la millor forma de enfrontar-se a una malaltia.
Jo crec que tot es te que començar des de abans del diagnòstic, crear una atmosfera i un acondicionament per a que el cop de la possible noticia no sigui tan brutal. Immediatament després (i abans fins i tot), tindria que entrar en joc un equip de metges amb estudis de psicologia o directament psicòlegs per a evitar que el pacient no caigui en una espiral depressiva ja que l'important es que l'ánim del malalt es mantingui alt tal i com diu l'article.
dijous, 17 de febrer del 2011
dimarts, 1 de febrer del 2011
Josep Cuní
Josep Cuní era un presentador d'un programa de ràdio que després es va passar a TV3 pels matins.
Es de pares pescadors i és, a més, cuiner. Compara la ràdio amb el peix perqué es bó pero que es te que reajustar ja que l'audencia dura fins que s'acaba el viatje el cotxe. En cambi, la tele es com la carn; ara mateix esta perdent tots el valors que tenia enguany i necesita un cambi. A més, com la carn, pot ser indigesta per lo nociu que pot arribar a ser la televisió avui día tan per els espectadors com per els que hi estan involucrats directament.
Es de pares pescadors i és, a més, cuiner. Compara la ràdio amb el peix perqué es bó pero que es te que reajustar ja que l'audencia dura fins que s'acaba el viatje el cotxe. En cambi, la tele es com la carn; ara mateix esta perdent tots el valors que tenia enguany i necesita un cambi. A més, com la carn, pot ser indigesta per lo nociu que pot arribar a ser la televisió avui día tan per els espectadors com per els que hi estan involucrats directament.
dimarts, 11 de gener del 2011
La feliçitat nomès depen de la força que tens a dintre.
Kurt Schmidt és un home que, desprès de construir la seva pròpia empresa de publicitat i tenir èxit se la va vendre per a poder complir el seu somni: donar la volta al mon en un vaixell. La travessia no va ser fàcil, molts cops es va veure en perill de mort.
Aquest viatge li ha fet veure la importància que te ser feliç a la vida i que tot només depèn de la força de voluntat i si de debò vols aconseguir-ho i, sobretot, que els diners no ho son tot per ser feliç.
Ara predica que no fent res no aconseguiràs arribar a las teves metas i que sempre es te que viure la vida, aprofitar el temps i aconseguir la felicitat costi el que costi.
Les seves paraules em recorden molt al llibre "Así habló Zaratustra" de Nietzsche. Deia una cosa mes o menys així: "La vida del hombre es como un ocaso". Volia dir que la vida del home era molt breu que es tenia que viure de tal forma que brilles el Màxim possible.
Aquest viatge li ha fet veure la importància que te ser feliç a la vida i que tot només depèn de la força de voluntat i si de debò vols aconseguir-ho i, sobretot, que els diners no ho son tot per ser feliç.
Ara predica que no fent res no aconseguiràs arribar a las teves metas i que sempre es te que viure la vida, aprofitar el temps i aconseguir la felicitat costi el que costi.
Les seves paraules em recorden molt al llibre "Así habló Zaratustra" de Nietzsche. Deia una cosa mes o menys així: "La vida del hombre es como un ocaso". Volia dir que la vida del home era molt breu que es tenia que viure de tal forma que brilles el Màxim possible.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)